La sega, any 1975 el meu avi, la meva mare i el meu oncle, tots junts ajudant en els treballs de camp … els més petits també tenien cabuda.
Història
“No sé exactament quant de temps fa que la meva família ha tingut vinyes, però tot em fa pensar que el meu besavi, Francesc Miró Brunet, a ser el primer membre de la família en plantar una vinya, perquè el meu avi Olegario Miró Bosquet, nascut el 1899, ja va heretar una vinya.”
Els Avis
El meu avi Olegario tenia el seu propi celler, on elaborava i venia els seus vins, fins a 1959, quan es va fundar la cooperativa i va prendre la decisió de fer-se soci i tancar el seu celler.
Per part de mare, el meu avi Jaume Diego Rius, nascut el 1917, era un reconegut empeltador (professional que empelta les vinyes) i un expert en el treball de la vinya, la relació entre els cicles lunars i les tasques de les vinyes i resta de cultius, avui dia, el podríem definir com un “avi biodinàmic”.
Els Avis
El meu avi Olegario tenia el seu propi celler, on elaborava i venia els seus vins, fins a 1959, quan es va fundar la cooperativa i va prendre la decisió de fer-se soci i tancar el seu celler.
Per part de mare, el meu avi Jaume Diego Rius, nascut el 1917, era un reconegut empeltador (professional que empelta les vinyes) i un expert en el treball de la vinya, la relació entre els cicles lunars i les tasques de les vinyes i resta de cultius, avui dia, el podríem definir com un “avi biodinàmic”.
Iaio Jaume i Iaia Roseta
Iaio Olegario i Iaia Madrona
Iaio Jaume i jo
Miquel Miró i Elena Diego
Els meus Pares
El meu pare, Miquel Miró Descarrega, nascut el 1941, ha continuat treballant les vinyes, com a membre de la cooperativa, fins a la seva jubilació.
La meva mare, Elena Diego Vernet va néixer el 1945, va estar ajudant als seus pares en les tasques de la llar i de camp, quan es va casar amb el meu pare el 1967 va estar cuidant dels meus avis i ajudant al meu pare al camp. El 1983, quan els meus avis ja havien mort, la meva mare va obrir una botiga de queviures al poble per ajudar a l’economia familiar des d’una altra òptica, malauradament va haver de tancar-la el 1996 a causa de la fibromiàlgia que encara pateix.
Miquel Miró i Elena Diego
Els meus Pares
El meu pare, Miquel Miró Descarrega, nascut el 1941, ha continuat treballant les vinyes, com a membre de la cooperativa, fins a la seva jubilació.
La meva mare, Elena Diego Vernet va néixer el 1945, va estar ajudant als seus pares en les tasques de la llar i de camp, quan es va casar amb el meu pare el 1967 va estar cuidant dels meus avis i ajudant al meu pare al camp. El 1983, quan els meus avis ja havien mort, la meva mare va obrir una botiga de queviures al poble per ajudar a l’economia familiar des d’una altra òptica, malauradament va haver de tancar-la el 1996 a causa de la fibromiàlgia que encara pateix.
1992
Des de petit vaig ajudar al meu pare a les seves vinyes i altres treballs i conreus, vaig aprendre a podar, llaurar, collir, conrear vinyes… però m’avorria, ja que no hi havia res més que fer després de la collita…
Buscant el camí entre estudis i treballs, el 1992 vaig començar a treballar en el món del vi, comercialitzant vins en dues províncies de Catalunya, per un celler del Penedès (Catalunya, Espanya).
Bé, mirant la meva història, potser no vaig començar a treballar en el món del vi el 1992, potser és la meva tradició familiar i només la seguiré.
Però estic segur que el canvi va sorgir en 1992, al celler del Penedès vaig descobrir el que hi ha després de la verema: el procés d’elaboració del vi i la comercialització del vi.
1992
Des de petit vaig ajudar al meu pare a les seves vinyes i altres treballs i conreus, vaig aprendre a podar, llaurar, collir, conrear vinyes… però m’avorria, ja que no hi havia res més que fer després de la collita…
Buscant el camí entre estudis i treballs, el 1992 vaig començar a treballar en el món del vi, comercialitzant vins en dues províncies de Catalunya, per un celler del Penedès (Catalunya, Espanya).
Bé, mirant la meva història, potser no vaig començar a treballar en el món del vi el 1992, potser és la meva tradició familiar i només la seguiré.
Però estic segur que el canvi va sorgir en 1992, al celler del Penedès vaig descobrir el que hi ha després de la verema: el procés d’elaboració del vi i la comercialització del vi.
Jo als 18 mesos al carrer Molí
de Corbera d’Ebre per Corpus
de Corbera d’Ebre per Corpus
Iayo Jaume i jo
El meu gat Ennak i jo
El 1995 vaig tenir l’oportunitat d’anar a treballar a Vinícola de Priorat, on encara treballo. El repte va ser molt bonic, estava gairebé tot per fer, calia definir tot el projecte i tirar-lo endavant, amb un petit equip de gent implicada i camperols molt entusiastes, agraït de poder aprendre i ajudar a una cooperativa, per a mi, ajudar a una cooperativa era com ajudar el meu pare, també soci d’una cooperativa.
1995
1995
El 1995 vaig tenir l’oportunitat d’anar a treballar a Vinícola de Priorat, on encara treballo. El repte va ser molt bonic, estava gairebé tot per fer, calia definir tot el projecte i tirar-lo endavant, amb un petit equip de gent implicada i camperols molt entusiastes, agraït de poder aprendre i ajudar a una cooperativa, per a mi, ajudar a una cooperativa era com ajudar el meu pare, també soci d’una cooperativa.
1999
Rosendo Ràfales Jornet durant el curset d’enologia
Després de 4 anys molt intensos i on vaig aprendre moltíssim, vaig plantar la meva primera vinya, s’havia despertat alguna cosa que em deia que havia de seguir endavant, que havia d’aprendre més, que havia de poder elaborar l’estil de vi que tenia en ment.
Per poder seguir caminant, el 1999 va començar el projecte personal, amb la plantació de la primera vinya a les vinyes abandones del meu sogre, en Rosendo Ràfales Jornet, coses del camí, la família del meu sogre també va tenir celler a Gandesa, on hi ha les vinyes, fins i tot de jove va estudiar una mica d’enologia, encara que mai es va dedicar. Però com el pare estava actiu, no podia disposar de les seves vinyes.
Com les vinyes del meu sogre estaven abandones feia molts anys, hi va haver de començar de zero, arrencant, encara que plantant de nou. Per ajudar a definir el projecte de nova plantació de les 5 hectàrees de vinya, vaig comptar amb l’ajuda i experiència del meu pare, i també un punt de vista més actual i professional com el de Sisco Blanch Batiste, amic i enginyer agrònom, també viticultor.
1999
Rosendo Ràfales Jornet durant el curset d’enologia
Després de 4 anys molt intensos i on vaig aprendre moltíssim, vaig plantar la meva primera vinya, s’havia despertat alguna cosa que em deia que havia de seguir endavant, que havia d’aprendre més, que havia de poder elaborar l’estil de vi que tenia en ment.
Per poder seguir caminant, el 1999 va començar el projecte personal, amb la plantació de la primera vinya a les vinyes abandones del meu sogre, en Rosendo Ràfales Jornet, coses del camí, la família del meu sogre també va tenir celler a Gandesa, on hi ha les vinyes, fins i tot de jove va estudiar una mica d’enologia, encara que mai es va dedicar. Però com el pare estava actiu, no podia disposar de les seves vinyes.
Com les vinyes del meu sogre estaven abandones feia molts anys, hi va haver de començar de zero, arrencant, encara que plantant de nou. Per ajudar a definir el projecte de nova plantació de les 5 hectàrees de vinya, vaig comptar amb l’ajuda i experiència del meu pare, i també un punt de vista més actual i professional com el de Sisco Blanch Batiste, amic i enginyer agrònom, també viticultor.
1999-2009
Durant el període de 1999 a 2009 no vaig tenir celler, vaig refrescar la memòria i vaig aprofundir en el treball de camp, així com començant a elaborar les primeres collites al celler de Miquel Aubà Fleix de Gandesa, era el moment d’aprendre a fermentar, descubar i netejar entre altres coses.
Miquel Aubà Fleix
Ignasi Carsí Costas
2009
El 2009 vam començar les obres del celler, a Corbera d’Ebre, el meu poble natal, on ja vam poder elaborar la collita de 2010.
Ja havia arribat el moment tan esperat, 10 anys després ja podia començar a “cuinar” tot el que tenia al cap, la “cuina gran” que no “celler petit” ja estava llest per passar “del cap a l’ampolla”, els estils de vi diferents, potser poc típics de la Terra Alta, tampoc de zones properes, però que em venia molt de gust elaborar i experimentar altres conceptes.
Amb tot d’idees, em feia falta algú que m’ensenyés com fer-ho realitat, des d’aquí donar-li les gràcies a Ignasi Carsí Costas, enòleg ara ja retirat, gran amic i millor persona, qui amb la seva paciència, coneixements i experiència em va anar guiant fins a aconseguir que els vins passessin del cap a l’ampolla.
Ignasi Carsí Costas
2009
El 2009 vam començar les obres del celler, a Corbera d’Ebre, el meu poble natal, on ja vam poder elaborar la collita de 2010.
Ja havia arribat el moment tan esperat, 10 anys després ja podia començar a “cuinar” tot el que tenia al cap, la “cuina gran” que no “celler petit” ja estava llest per passar “del cap a l’ampolla”, els estils de vi diferents, potser poc típics de la Terra Alta, tampoc de zones properes, però que em venia molt de gust elaborar i experimentar altres conceptes.
Amb tot d’idees, em feia falta algú que m’ensenyés com fer-ho realitat, des d’aquí donar-li les gràcies a Ignasi Carsí Costas, enòleg ara ja retirat, gran amic i millor persona, qui amb la seva paciència, coneixements i experiència em va anar guiant fins a aconseguir que els vins passessin del cap a l’ampolla.
2010
Per petit que sigui el projecte, un de sol no arriba enlloc, Shaun Pentecost va començar a treballar al celler l’any 2010, podem dir que som un equip de 2, que amb entusiasme anem superant obstacles.
Shaun Pentecost
2010
Per petit que sigui el projecte, un de sol no arriba enlloc, Shaun Pentecost va començar a treballar al celler l’any 2010, podem dir que som un equip de 2, que amb entusiasme anem superant obstacles.
Shaun Pentecost
Present i Futur
El que mai podia imaginar és que cap de les meves dues filles tingués algun interès per la vinya i el vi, no sé si és el camí una altra vegada, però Andrea Miró Ràfales va començar a “cuinar les seves idees” amb la collita de 2017, tot i que als seus 16 anys ja va elaborar dos vins per al Treball de Recerca de Batxillerat.
Aïda Miró Ràfales, amb 14 anys, ha elaborat el seu primer vi, no sé si cap de les dues continuaran elaborant, potser seran la quarta generació, o no, el que sí que sé és que ara ho gaudim molt tots tres, la “cuina gran “que no” celler petit “està a casa, però el futur dirà.
Tot això és molta feina, però també una experiència fantàstica i més des que Andrea i Aïda han començat els seus projectes, compartir amb elles les estones de vinya, de celler, de projectes, cadascun el seu, però compartits, és una experiència molt bonica, espero que ho pugueu compartir i gaudir a través dels vins. Salut!
Present i Futur
El que mai podia imaginar és que cap de les meves dues filles tingués algun interès per la vinya i el vi, no sé si és el camí una altra vegada, però Andrea Miró Ràfales va començar a “cuinar les seves idees” amb la collita de 2017, tot i que als seus 16 anys ja va elaborar dos vins per al Treball de Recerca de Batxillerat.
Aïda Miró Ràfales, amb 14 anys, ha elaborat el seu primer vi, no sé si cap de les dues continuaran elaborant, potser seran la quarta generació, o no, el que sí que sé és que ara ho gaudim molt tots tres, la “cuina gran “que no” celler petit “està a casa, però el futur dirà.
Tot això és molta feina, però també una experiència fantàstica i més des que Andrea i Aïda han començat els seus projectes, compartir amb elles les estones de vinya, de celler, de projectes, cadascun el seu, però compartits, és una experiència molt bonica, espero que ho pugueu compartir i gaudir a través dels vins. Salut!
Amb el meu pare i les filles
Andrea Miró Ràfales
Aïda Miró Ràfales
Celler Jordi Miró a #Instagram
