Les Persones

Cuinant idees”

Com diuen les meves filles, celler familiar sí, però cada u “cuina” les seves idees, diguem que compartim celler, però cada u “cuina” els seus projectes.

 

Jordi: Els cupatges i els procediments
Andrea: Textures de garnatxa blanca
Aïda: Serendipity de garnatxa negra

Del dia a dia del celler ens n’encarreguem el Shaun i jo. L’Andrea i l’Aïda es responsabilitzen dels seus projectes, però com estudiants, la seva principal responsabilitat són els estudis, pel que fa al Shaun i jo les ajudem en les feines del celler, però no en la definició dels seus projectes.

 

L’Ignasi, tot i que ja retirat del món de l’enologia, ens assessora en cada projecte que volem iniciar, sempre fa possible que les nostres idees es puguin embotellar!

 

Amb el Sisco tenim una relació doble, per una banda, també ens assessora en temes de viticultura i per altra banda és proveïdor del celler, el vi Jordi Miró Garnatxa Blanca s’elabora exclusivament amb raïm que el Sisco cultiva a la seva finca familiar.

Les Persones

Cuinant idees”

Com diuen les meves filles, celler familiar sí, però cada u “cuina” les seves idees, diguem que compartim celler, però cada u “cuina” els seus projectes.

 

Jordi: Els cupatges i els procediments
Andrea: Textures de garnatxa blanca
Aïda: Serendipity de garnatxa negra

Del dia a dia del celler ens n’encarreguem el Shaun i jo. L’Andrea i l’Aïda es responsabilitzen dels seus projectes, però com estudiants, la seva principal responsabilitat són els estudis, pel que fa al Shaun i jo les ajudem en les feines del celler, però no en la definició dels seus projectes.

 

L’Ignasi, tot i que ja retirat del món de l’enologia, ens assessora en cada projecte que volem iniciar, sempre fa possible que les nostres idees es puguin embotellar!

 

Amb el Sisco tenim una relació doble, per una banda, també ens assessora en temes de viticultura i per altra banda és proveïdor del celler, el vi Jordi Miró Garnatxa Blanca s’elabora exclusivament amb raïm que el Sisco cultiva a la seva finca familiar.

Jordi

Després de 7 anys en el món del vi i amb esperit inconformista i un punt rebel, el 1999 vaig plantar la meva primera vinya per fonamentar el que més endavant havia de ser el Celler, tot això per poder experimentar i aprendre més sobre aquest món que tot i que tarda en termes d’edat, em va captivar.

Amb tot, el plantejament del Celler va ser com un hobby, entenent com a ‘hobby’ una cosa que t’agrada… I et costa diners!
Al llarg de tots aquests anys he pogut aprendre un munt de coses, però segueixo amb les ganes de seguir aprenent i gaudint d’aquest món del vi, salut.

Andrea

Em vaig començar a interessar pel celler quan vaig haver de fer el Treball de Recerca de Batxillerat on vaig decidir fer un vi. A partir d’aquest moment vaig descobrir un món que em va fascinar pel munt d’oportunitats que dona una mateixa matèria prima. Llavors vaig decidir començar un projecte creant diferents textures de Garnatxa Blanca utilitzant llevat salvatge i fermentacions espontànies.

Aïda

Des de petita sempre he viscut en primera persona el fet de tenir vinya i celler a casa, i anar a ajudar al meu pare a veremar, a fer els controls de maduració i d’altres feines també de celler, em va començar a picar la curiositat. Sempre m’ha encuriosit el fet de passar d’un gra de raïm dolç, a una copa de vi amb diferents aromes i gustos, així que també vaig decidir començar experimentar amb coses noves que no havia vist mai al celler.

Jordi

Després de 7 anys en el món del vi i amb esperit inconformista i un punt rebel, el 1999 vaig plantar la meva primera vinya per fonamentar el que més endavant havia de ser el Celler, tot això per poder experimentar i aprendre més sobre aquest món que tot i que tarda en termes d’edat, em va captivar.

Amb tot, el plantejament del Celler va ser com un hobby, entenent com a ‘hobby’ una cosa que t’agrada… I et costa diners!
Al llarg de tots aquests anys he pogut aprendre un munt de coses, però segueixo amb les ganes de seguir aprenent i gaudint d’aquest món del vi, salut.

Andrea

Em vaig començar a interessar pel celler quan vaig haver de fer el Treball de Recerca de Batxillerat on vaig decidir fer un vi. A partir d’aquest moment vaig descobrir un món que em va fascinar pel munt d’oportunitats que dona una mateixa matèria prima. Llavors vaig decidir començar un projecte creant diferents textures de Garnatxa Blanca utilitzant llevat salvatge i fermentacions espontànies.

Aïda

Des de petita sempre he viscut en primera persona el fet de tenir vinya i celler a casa, i anar a ajudar al meu pare a veremar, a fer els controls de maduració i d’altres feines també de celler, em va començar a picar la curiositat. Sempre m’ha encuriosit el fet de passar d’un gra de raïm dolç, a una copa de vi amb diferents aromes i gustos, així que també vaig decidir començar experimentar amb coses noves que no havia vist mai al celler.

Ignasi

Vaig néixer a Barcelona, ​​però ja molt jove em vaig traslladar a viure a la La Vilella Baixa, un poble situat al cor del Priorat i on em sentia envoltat d’un entorn amable, ple de natura. Vaig estudiar Formació Professional d’Enologia i Viticultura a Falset i posteriorment a la URV el Graduat en Enologia. He treballat en diferents comarques catalanes i diferents Denominacions d’Origen: Priorat, Terra Alta, el Baix i Alt Camp, el Baix i l’Alt Penedès i Conca de Barberà, on he elaborat vins per a base cava, blancs, rosats, negres joves i en criança, escumosos, dolços i rancis. La llarga amistat que m’uneix amb Jordi Miró, a causa de la relació laboral i la més important la personal, ha fet que m’impliqui en el projecte del celler com si fos propi, des del primer moment. En l’actualitat, a causa d’un canvi sobtat en la meva vida, he pogut realitzar un dels meus somnis de jove, combinar l’enologia amb l’escriptura de relats, contes i novel·les. En el meu blog (costersdelletres.blogspot.com) es poden trobar escrits meus. I és que: Què pot ser millor que combinar una lectura amb una copa dels pensats i treballats vins de Jordi Miró? Només un relat en què es combinin tots dos mons.

Sisco

Tot i que Jordi Miró i jo, som de la Terra Alta, terra de bones vinyes i vins, els dos ens vam conèixer a Priorat, quan jo estava vinculat a la DOQ PRIORAT com a tècnic de camp.

Des de llavors que la nostra amistat ens ha portat a seguir camins paral·lels a la Terra Alta: Jordi amb el vi i jo amb les vinyes. Ell aprèn del meu pel que fa al cultiu de les vinyes i jo d’ell com a gran persona que sap transmetre l’esperit del vi “Terraltí” (de la Terra Alta).

Cal continuar vinculant la vinya i el vi, i això és i serà l’objectiu del Celler Jordi Miró.
Salut!

Shaun

Després de treballar molts anys en fabricació vaig decidir que era temps d’abandonar aquella vida plena de competició. Vaig traslladar-me a Catalunya on vaig conèixer a Jordi per casualitat. Ell estava buscant algú per ajudar amb el seu nou projecte i ara l’ajudo amb tots els aspectes del Celler.

Ignasi

Vaig néixer a Barcelona, ​​però ja molt jove em vaig traslladar a viure a la La Vilella Baixa, un poble situat al cor del Priorat i on em sentia envoltat d’un entorn amable, ple de natura. Vaig estudiar Formació Professional d’Enologia i Viticultura a Falset i posteriorment a la URV el Graduat en Enologia. He treballat en diferents comarques catalanes i diferents Denominacions d’Origen: Priorat, Terra Alta, el Baix i Alt Camp, el Baix i l’Alt Penedès i Conca de Barberà, on he elaborat vins per a base cava, blancs, rosats, negres joves i en criança, escumosos, dolços i rancis. La llarga amistat que m’uneix amb Jordi Miró, a causa de la relació laboral i la més important la personal, ha fet que m’impliqui en el projecte del celler com si fos propi, des del primer moment. En l’actualitat, a causa d’un canvi sobtat en la meva vida, he pogut realitzar un dels meus somnis de jove, combinar l’enologia amb l’escriptura de relats, contes i novel·les. En el meu blog (costersdelletres.blogspot.com) es poden trobar escrits meus. I és que: Què pot ser millor que combinar una lectura amb una copa dels pensats i treballats vins de Jordi Miró? Només un relat en què es combinin tots dos mons.

Sisco

Tot i que Jordi Miró i jo, som de la Terra Alta, terra de bones vinyes i vins, els dos ens vam conèixer a Priorat, quan jo estava vinculat a la DOQ PRIORAT com a tècnic de camp.

Des de llavors que la nostra amistat ens ha portat a seguir camins paral·lels a la Terra Alta: Jordi amb el vi i jo amb les vinyes. Ell aprèn del meu pel que fa al cultiu de les vinyes i jo d’ell com a gran persona que sap transmetre l’esperit del vi “Terraltí” (de la Terra Alta).

Cal continuar vinculant la vinya i el vi, i això és i serà l’objectiu del Celler Jordi Miró.
Salut!

Shaun

Després de treballar molts anys en fabricació vaig decidir que era temps d’abandonar aquella vida plena de competició. Vaig traslladar-me a Catalunya on vaig conèixer a Jordi per casualitat. Ell estava buscant algú per ajudar amb el seu nou projecte i ara l’ajudo amb tots els aspectes del Celler.

La Filosofia

Sostenibilitat amb sentit comú”

Sense criticar a temps passat, encara recordo el 1999 més o menys quan vam plantar les primeres vinyes, el meu pare, amb tota l’estima del món, em va intentar convèncer que la millor manera per mantenir les males herbes a ratlla era que s’havien d’utilitzar herbicides.

 

I segurament tenia raó, però a mi sempre m’ha agradat el tractor i veure com remou el terra amb tot el llaurat, voltejant la terra, obrint-la, ajudant-la a respirar… A pesar de no disposar de moltes hores a causa de la meva altra feina vaig decidir que els caps de setmana els gaudiria llaurant.

Després de vint anys de llaurar per incorporar el terra a les males herbes, i també les restes de poda i sense abandonar ni químicament ni orgànicament, puc dir que estic content amb el resultat obtingut, que en definitiva no és un altre que una feina sostenible, amb terres pobres en matèria orgànica i que aporta qualitat de raïm i no quantitat.

 

Pel que vam continuar pel camí de la sostenibilitat, implantat en tots els processos, des de la vinya fins al mercat.

 

Al seu dia vaig apostar per un camí amb sentit comú, ara són les meves filles les quals doblen l’aposta i van més enllà de les fermentacions espontànies amb la vinya i el llevat salvatge, baixos nivells de sulfurós i mínima intervenció, tornant als inicis.

La Filosofia

Sostenibilitat amb sentit comú”

Sense criticar a temps passat, encara recordo el 1999 més o menys quan vam plantar les primeres vinyes, el meu pare, amb tota l’estima del món, em va intentar convèncer que la millor manera per mantenir les males herbes a ratlla era que s’havien d’utilitzar herbicides.

 

I segurament tenia raó, però a mi sempre m’ha agradat el tractor i veure com remou el terra amb tot el llaurat, voltejant la terra, obrint-la, ajudant-la a respirar… A pesar de no disposar de moltes hores a causa de la meva altra feina vaig decidir que els caps de setmana els gaudiria llaurant.

Després de vint anys de llaurar per incorporar el terra a les males herbes, i també les restes de poda i sense abandonar ni químicament ni orgànicament, puc dir que estic content amb el resultat obtingut, que en definitiva no és un altre que una feina sostenible, amb terres pobres en matèria orgànica i que aporta qualitat de raïm i no quantitat.

 

Pel que vam continuar pel camí de la sostenibilitat, implantat en tots els processos, des de la vinya fins al mercat.

 

Al seu dia vaig apostar per un camí amb sentit comú, ara són les meves filles les quals doblen l’aposta i van més enllà de les fermentacions espontànies amb la vinya i el llevat salvatge, baixos nivells de sulfurós i mínima intervenció, tornant als inicis.

Sostenibilitat a la vinya

Cultiu de secà, llaurat amb tractor, sense ús d’herbicides, poda d’hivern, poda en verd i esbrotat a mà, així com la verema. En el suposat en cas d’haver d’utilitzar pesticides o plaguicides, utilitzem els autoritzats per a una producció ecològica, tot i que estem en procés per a l’ús de feromones.

Sostenibilitat a la bodega

Energia verda, reutilització de l’aigua de la pluja per a la neteja, biodegradació de residus.

Sostenibilitat al mercat

Utilització de botelles procedents de vidre reciclat, càpsules reciclables, precinte de paper, palets de fusta tractada.

Iconografia

La filosofia aplicada als nostres vins”

Iconografia

La filosofia aplicada als nostres vins”

Vi madurat en barrica de roure.

Vi sense infuència de roure.

Cultiu de secà.

Collit a mà.

Baix rediment, per davall del 50% de l’autoritzat, per aconseguir una millor qualitat de raïm. *

Baix nivell de sulfuròs, per davall del 50% de l’autoritazt per a vins ecològics, treballem amb la mínima quantitat possible per a poder garantir una bona conservació del vi. **

Apte per a vegans, en cas d’haver de clarificar, utilitzem proteina de pèsol i/o bentonita mineral, en cap cas s’utilitzen productes d’origen animal.

Les reserves de la biosfera són territoris que tenen l’objectiu d’harmonitzar la conservació de la diversitat biològica i cultural i el desenvolupament econòmic i social a través de la relació de les persones amb la natura.

Llevat salvatge, present al propi raïm, tot i que més difícil de treballar i amb més riscos, aporta singularitat als vins.

Fermentació espontània, per a permetre el desenvolupament natural del propi llevat del raïm.

Peu de cuba a la vinya per a permetre la correcta implantació del llevat salvatge.

* El Consell Regulador de la D.O. Terra Alta autoritza una producció de 10.000 kg de raïm blanc i de 9.000 kg de raïm negre per hectàrea. El cultiu de secà i els sols pobres en matèria orgànica ens aporta un rendiment de només uns 4.000 kg per hectàrea.

** S’estableix un màxim de 150 mg/l de SO2 per als vins amb certificació ecològica (reglament d’execució (UE) núm. 203/2012 de la comissió del 8 de març del 2012 sobre pràctiques al vi ecològic) tot i no estar interessats en obtenir la certificació, la majoria dels nostres vins no arriben ni tant sols als 30 mg/l de SO2.

Celler Jordi Miró a #Instagram

Something is wrong.
Instagram token error.